Ufff! Quina entrevista Terribas-Mas! Les 2 parts han jugat fort i a un bon nivell, tant d’estratègia com de contingut.

La directora dels mitjans públics atacant sense por el president del seu govern, que es diu ràpid però no crec que s’hagi donat en molts llocs del món. Potser -ja posats- podria haver dedicat més temps a les retallades en sanitat, el tema més polèmic dels darrers mesos, aportant dades i casos concrets (obligant-lo a reconèixer errors puntuals). El que sí ha fet bé ha sigut el arribar a disparar en tots els fronts oberts.

Potser el pitjor ha sigut la implicació personal de la Mònica Terribas en la crítica, en part comprensible degut a que forma part de la realitat política i per tant no es podia obviar. Però entrem en el terreny gris de fins a quin punt el periodista es pot fer protagonista de la noticia per a no convertir una entrevista públic en un debat privat. Al final sembla que ha perdut força, s’ha vist derrotada? s’ha quedat desencantada? indignada? resignada? simplement cansada? o ha externalitzat físicament el pensament que ja s’ha acabat la entrevista i per tant el punt àlgid de tensió?. En qualsevol cas, gran exemple de periodisme valent i d’independència dels mitjans de comunicació públics.

El Mas tampoc s’ha arrugat, segurament s’ho esperava i ja venia preparat per a la guerra. S’ha dedicat a desgastar el rival apropiant-se de la paraula, i contestant amb paciència i parsiomònia a les preguntes. El seu discurs ha sigut coherent amb les seves decisions i la seva idea de com millorar la situació. Com és lògic, i amb elegància, però alguna piloteta ha tirat fora i alguna altra se l’ha apropiat per a afegir-hi el que li interessava, però res que no hagi de fer un bon entrevistat (i si és polític encara més).

Potser el pitjor ha sigut que, tot i que ell no estava allà per a buscar el vot de la Terribas, en algun moment el seu discurs s’ha distanciat de la seva interlocutora. Crec que hauria d’haver buscat algun comentari més conciliador, ni que sigui per a rebaixar una mica la tensió i atenuar l’enfrontament. Que els ciutadans estiguin emprenyats és lògic, per això no cal retatllar l’amabilitat! Però bueno, suposo que també formava part de la preparació de l’entrevista el mantenir en les formes el to seriós i de responsabilitat que predicava en el contingut. En qualsevol cas, bon exemple de com defensar les pròpies idees jugant en camp contrari.

Com a conclusió… bé, que cadascú en tregui la seva després de veure l’entrevista.

GD Star Rating
loading...