Cuando esta el sol, pica. Pero cuando se va, rasca.

Me siento más ignorado que el hombre ese que bostezó y nadie le siguió.

Viatjar en metro amb el bitllet a la mà.

Cridar “Taxi!” quan en vols parar un.

- Quin és l’origen de la paraula defecar ?
- Ve de fer caca.

Els 25 són un engany. ¡Quiero que me devuelvan mi dinero! Ho sento molt si encara els heu de passar, però en sèrio: no molen.

Suposo que el problema és que estan allà al mig, a cavall entre “t’estàs fent jove” i el “t’estas fent gran”. No acabes de decidir-te i entre una cosa i l’altre, perds les referències i et van caient les òsties.

O potser no és que la cosa vagi per anys, sinó que tots els dies de les nostres vides se semblen: aleatòriament alguns moments estan bé i d’altres no tant bé, i així anem fent. Ara que ho penso, això té més lògica. Serà que m’he passat tot un any tenint 25 i no recordo gaire com era abans.

¡Quiero mi dinero!

El pegamento es como una droga: engancha.

Es cuando alguien va a una fiesta de disfraces ambientada en los años 40.

Bostezar es como la pega: se pega.

En los últimos años han aparecido estudios que indican que la decisiones tomadas intuitivamente tienden a ser más acertadas que las decisiones tomadas tras una profunda reflexión.

Cuando oí esta idea por primera vez me pareció brillante, pero tras pensármelo un poco ya no me pareció tan buena.