Search

Archive for 'Reflexiones'

dic
02

Ufff! Quina entrevista Terribas-Mas! Les 2 parts han jugat fort i a un bon nivell, tant d’estratègia com de contingut.

La directora dels mitjans públics atacant sense por el president del seu govern, que es diu ràpid però no crec que s’hagi donat en molts llocs del món. Potser -ja posats- podria haver dedicat més temps a les retallades en sanitat, el tema més polèmic dels darrers mesos, aportant dades i casos concrets (obligant-lo a reconèixer errors puntuals). El que sí ha fet bé ha sigut el arribar a disparar en tots els fronts oberts.

Potser el pitjor ha sigut la implicació personal de la Mònica Terribas en la crítica, en part comprensible degut a que forma part de la realitat política i per tant no es podia obviar. Però entrem en el terreny gris de fins a quin punt el periodista es pot fer protagonista de la noticia per a no convertir una entrevista públic en un debat privat. Al final sembla que ha perdut força, s’ha vist derrotada? s’ha quedat desencantada? indignada? resignada? simplement cansada? o ha externalitzat físicament el pensament que ja s’ha acabat la entrevista i per tant el punt àlgid de tensió?. En qualsevol cas, gran exemple de periodisme valent i d’independència dels mitjans de comunicació públics.

El Mas tampoc s’ha arrugat, segurament s’ho esperava i ja venia preparat per a la guerra. S’ha dedicat a desgastar el rival apropiant-se de la paraula, i contestant amb paciència i parsiomònia a les preguntes. El seu discurs ha sigut coherent amb les seves decisions i la seva idea de com millorar la situació. Com és lògic, i amb elegància, però alguna piloteta ha tirat fora i alguna altra se l’ha apropiat per a afegir-hi el que li interessava, però res que no hagi de fer un bon entrevistat (i si és polític encara més).

Potser el pitjor ha sigut que, tot i que ell no estava allà per a buscar el vot de la Terribas, en algun moment el seu discurs s’ha distanciat de la seva interlocutora. Crec que hauria d’haver buscat algun comentari més conciliador, ni que sigui per a rebaixar una mica la tensió i atenuar l’enfrontament. Que els ciutadans estiguin emprenyats és lògic, per això no cal retatllar l’amabilitat! Però bueno, suposo que també formava part de la preparació de l’entrevista el mantenir en les formes el to seriós i de responsabilitat que predicava en el contingut. En qualsevol cas, bon exemple de com defensar les pròpies idees jugant en camp contrari.

Com a conclusió… bé, que cadascú en tregui la seva després de veure l’entrevista.

GD Star Rating
loading...
dic
01

Si ens poséssim a buscar similituds entre sistemes operatius i sistemes polítics, descobriríem més semblances de les que podríem imaginar. Parlarem dels 3 grans grups de sistemes operatius (Linux, Windows i OSX) i a quin sistema polític se li podria semblar.

El món Linux són una colla de tios que van a la seva bola, s’organitzen entre ells i actuen amb transparència total i en perfecta igualtat i llibertat. A través de l’esforç col·lectiu de la comunitat, aconseguiran crear el millor software del món, ideal per a cada un. O això diuen ells. Sense cap mena de dubte són els anarquistes.

El món Windows està creat i tutelat per una empresa en concret, que imposa el seu sistema sense intervenció aliena possible. Això és així, i a partir d’aquí t’espaviles que el món és molt gran i ple d’oportunitats. Si vols t’ajudo en el que vulguis, però el sistema és intocable. Aquí podríem escollir entre la metàfora d’una dictadura mitjanament dura fins a la metàfora d’una “democràcia” dirigida.

El món Apple dirigit i guiat per la ment visionaria d’un geni creador. L’admiració i el culte al líder són innegables. Els productes que fabriquen són tan brillants i idealment concebuts que no cap la possibilitat de models diferents. Ells pensen per a mi, per a què vull una àmplia gamma de possibilitats si m’ofereixen el millor? El preu/taxes a pagar són conseqüents, com també és conseqüent el símil polític.

Evidentment, i per sort, sistemes operatius i sistemes polítics són 2 coses que no tenen res a veure. Afortunadament tenim un mercat molt divers i possibilitat d’elecció per a tots els gustos, necessitats i butxaques.

GD Star Rating
loading...
sep
07

Esa mujer era como mis habilidades en programación: no sé de java.

GD Star Rating
loading...
jun
20

Cuando esta el sol, pica. Pero cuando se va, rasca.

GD Star Rating
loading...
may
28

Me siento más ignorado que el hombre ese que bostezó y nadie le siguió.

GD Star Rating
loading...
abr
17

Viatjar en metro amb el bitllet a la mà.

GD Star Rating
loading...

Cridar “Taxi!” quan en vols parar un.

GD Star Rating
loading...
ene
23

- Quin és l’origen de la paraula defecar ?
- Ve de fer caca.

GD Star Rating
loading...
dic
04

Els 25 són un engany. ¡Quiero que me devuelvan mi dinero! Ho sento molt si encara els heu de passar, però en sèrio: no molen.

Suposo que el problema és que estan allà al mig, a cavall entre “t’estàs fent jove” i el “t’estas fent gran”. No acabes de decidir-te i entre una cosa i l’altre, perds les referències i et van caient les òsties.

O potser no és que la cosa vagi per anys, sinó que tots els dies de les nostres vides se semblen: aleatòriament alguns moments estan bé i d’altres no tant bé, i així anem fent. Ara que ho penso, això té més lògica. Serà que m’he passat tot un any tenint 25 i no recordo gaire com era abans.

¡Quiero mi dinero!

GD Star Rating
loading...
nov
14

El pegamento es como una droga: engancha.

GD Star Rating
loading...