Els 25 són un engany. ¡Quiero que me devuelvan mi dinero! Ho sento molt si encara els heu de passar, però en sèrio: no molen.
Suposo que el problema és que estan allà al mig, a cavall entre “t’estàs fent jove” i el “t’estas fent gran”. No acabes de decidir-te i entre una cosa i l’altre, perds les referències i et van caient les òsties.
O potser no és que la cosa vagi per anys, sinó que tots els dies de les nostres vides se semblen: aleatòriament alguns moments estan bé i d’altres no tant bé, i així anem fent. Ara que ho penso, això té més lògica. Serà que m’he passat tot un any tenint 25 i no recordo gaire com era abans.
¡Quiero mi dinero!
Oh Dios (2)
